“La meva germana em preguntava sovint per què jo tenia nou dits i ella deu. Jo li explicava que amb nou ja en tenia prou; era el que els pares sempre m’havien dit. Mentre que de petita m’ho creia, després em va semblar poc satisfactori. Però en voler-ne saber més, la meva pregunta es quedava sense resposta.”

“Em dic Laura. Tinc nou dits. Sempre he estat així”. La Laura i la seva germana Moira tenen una trentena d’anys. Van créixer a Barcelona en un ambient marcat pel compromís polític dels seus pares, militants del PSUC. Alhora que prenien consciència dels valors que rebien a casa, sentien amb inquietud que això les feia diferents dels companys d’escola. La Laura no ha arribat a saber per què només té nou dits. Ella i la seva germana també desconeixen per què els seus pares es van negar a fer fotos de la seva vida familiar i, en canvi, els van ensenyar a fer “fotos mentals”.

Ara la Laura creu que no pot retenir més imatges mentals, i opta per escriure els seus records en un quadern per dur “un arxiu paral·lel sobre paper”. En explicar-ho a la Moira, les dues germanes s’endinsen llavors en un tabú familiar que les condueix a buscar-ne la veritat. Amb una aconseguida atmosfera entre realista i fantàstica, la intriga d’aquesta història transcorre a través d’un magnètic itinerari per la recerca del seu personatge principal, el seu quadern i els seus records. Alhora, La nena dels nou dits inclou una mirada inèdita sobre els opositors a la dictadura franquista que van protagonitzar la transició a la democràcia.